Lucas Fox es complau a presentar aquesta casa única i meravellosa, on la infinitat de detalls arquitectònics així com la seva riquesa espacial i la rica textura de l'formigó, el protagonista de l'envoltant de la casa, no passen desapercebuts. Us convidem a recórrer els seus espais a través d'aquest text, el qual recopila part de les impressions viscudes per la propietària de la casa, qui va tenir la sort de créixer i descobrir aquesta memòria arquitectònica durant els últims 25 anys, i dels quals recull en el seu llibre: Mirades Creuades.

La primera imatge que trobem un cop travessat el perímetre de la parcel·la és una seqüència de volums de formigó al costat d'altres en primer terme, en un entorn natural que no només els envolta sinó que sembla entreteixir amb la construcció. La imatge reflecteix fidelment la primera decisió de el projecte: transformar el territori des de l'arquitectura, amb la natura, per a la construcció de el lloc.

Una cova posseïda per la natura, casa contenidor de natura.

La casa semblava revelar aquest desig de pertinença a aquesta terra amb la necessitat de connectar-se a el lloc amb una perfecta adaptació a la topografia amb les diferents superfícies de terra.

Per accedir a la casa cal endevinar l'entrada pels gestos dels murs a mitja alçada que condueixen en baixada fins a descobrir la porta. Porta de boniques formes cubistes tallades que s'obre a un altre món, a una altra realitat a la cara oposada. Un preciós pati et rep al mig de l'espai ampli i s'inicia un fluir dinàmic que configura un trànsit en forma de vuit, al voltant seu i d'un segon pati. Dos patis foradats es comporten com pous de llum a l'interior de l'habitatge (sense vocació de ser ocupats). El primer pràcticament es dilueix, desapareix en el continu espacial afavorint des del vestíbul la visió de l'exterior. El segon introdueix la necessitat d'introspecció. Els recorreguts són múltiples per enllaçar les tres àrees de la casa (zona de pares, fills i cuina) però també en el sentit sud-nord (des de la praderia entre habitatges fins al jardí geomètric).

És fàcil moure en aquest espai obert i tallat en nivells, moure amb els dits als ulls que palpen i sospesen paraments, pilars, intersticis, paviments, lluernes, fusteries i cels rasos. Són tots ells elements dinàmics que van embastant espais els límits queden voluntàriament indeterminats. Des de la mateixa entrada de la casa s'entreveu la seva complexitat i riquesa espacial d'una manera total, amb el pati que et troba i els tres esglaons que et condueixen a l'estar la finestra panoràmica et treu gairebé des de l'entrada fins a l'exterior, a la terrassa tallada, amb font i foc, que avança com a sòlid basament de la casa a la meitat de jardí. La naturalesa entra i surt de la casa, és com un eco i com ella. Un està dins i fora en un pas.

De l'altre costat de l'entrada hi ha un mural amb mobles integrats i l'accés a la cuina, està sempre a punt per treure aliments en boniques safates decorades amb brocats per servir als convidats que vénen contínuament.

El segon pati és més privat i una mica més ampli. Dóna a l'menjador obert però més enlaire, també a l'estar la zona d'adults i de nens connectada per un bellíssim passadís amb finestres saltejades que deixen veure jardí i pati d'un costat i d'un altre. Les seves parets són com membranes d'un conducte les vistes romanen obertes o tancades segons la nostra voluntat o costat.

M'agrada imaginar que el primer que va buscar Carvajal després de reconèixer la terra, va ser un lloc on prendre el foc, i un cop trobat, elevar un rés amb una pregària demanant força i intel·ligència per dur a terme alguna cosa realment important per a la seva família. Va modelar el foc interior com una xemeneia frontissa que articula els espais en dos nivells i entre els dos patis, permetent gaudir de l'a l'arran o més en alt. És com una escultura entre llar de foc i esglaons present en un àmbit ampli de la casa. El foc exterior també va ser conformat com a escultura mural que expandeix el de dins a fora i configura la terrassa com una gran sala amb el cel de volta.

La casa es va acoblant al territori de manera orgànica, com ramificant i qualifica àmbits diferenciats segons les estances. Els murs, com succeeix amb l'interior, es van alleugerint, convertint-se en tàpies de pati, petos i ràfecs amb profundes línies d'ombra que semblen dissoldre la matèria. Tot succeeix com en un fluir continu i natural, sense saber diferenciar el dins el fora. Els materials sempre vinculats a la terra en paviments de ceràmica o pedra, o paraments de formigó amb encofrat de taula de fusta. Aquest material, el formigó, és un material molt dur que es modela a voluntat del seu origen, resistent a el pas el temps, encara que la seva empremta queda en ell. La relació que he tingut amb aquest element no va ser fàcil a del principi, ja que un ha d'aprendre a conviure amb ell, a valorar la seva presència, així com a entendre la seva essència de perdurar en el temps que fa que sembli vingués de molt lluny i et repeteix "1 per sempre" que és difícil d'assumir.

Assumir i entendre el llegat de l'arquitecte en aquesta obra que transcendeix per la seva ser i pel seu bé viure, el bé viure de la casa.

Cinquanta anys més tard, la casa de Somosaguas no s'ha oblidat. Avui estudiants i arquitectes segueixen visitant-. Ja són història. Present del pretèrit que pertany a l'emoció de qui es sorprèn. Quants descobriran que la seva exemplaritat resideix en el diàleg inquisitiu davant les preguntes: què és l'home? ¿Quina és la relació amb el món?

Alberto Campo Baeza cita: "Una casa, la casa Carvajal de Somosaguas, que és una veritable joia de l'arquitectura espanyola moderna que cal preservar i conservar viva. Si Paul Valéry en el seu Eupalinos deia que havia arquitectures mudes, arquitectures que parlen i arquitectures que canten, aquesta Casa Carvajal de Somosaguas canta, canta amb la seva pròpia i més bella cançó. "

Lucas Fox els convida a descobrir-la.

Poseu-vos en contacte amb nosaltres per concertar una visita. Estem disponibles els 7 dies de la setmana per adaptar-nos a les necessitats dels nostres clients.